L’Àrea Metropolitana de Barcelona és un dels indrets que ha registrat de mitjana un major increment de la temperatura màxima en les últimes dècades respecte el conjunt de Catalunya, sobretot a l’estiu i a la tardor. Els mapes representen les onades de calor registrades a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) de tres onades: la de l’agost del 2012, la del juliol del 2015 i la de l’agost del 2018. Aquests mapes els va elaborar Celsius dins del marc del Pla Director Urbanístic (PDU) de l’AMB a partir de la interpolació de dades d’estacions meteorològiques, tant oficials (SMC i AEMET) com no oficials (plataformes d’estacions d’aficionats).
Aquests mapes ens identifiquen les zones del territori que presenten les temperatures més elevades durant els episodis d’onada de calor, amb la finalitat de detectar possibles patrons territorials i determinar les àrees més vulnerables, per posteriorment elaborar un conjunt d’actuacions i estratègies per a la mitigació, adaptació i resiliència al canvi climàtic.
En termes generals, i en el cas del nostre territori, una onada de calor és el resultat d’una massa d’aire molt càlida provinent d’Àfrica, que arriba a Barcelona després d’haver travessat Algèria, Marroc i la península Ibèrica en situacions anticiclòniques. Aquestes masses d’aire es caracteritzen per ser molt denses, amb aires secs i càlids que es desplacen molt lentament, traslladant les característiques climàtiques de la regió d’origen, el cor del Sàhara, cap a latituds situades més al nord. Les seves conseqüències són temperatures altíssimes, amb valors molt poc freqüents, que tenen efectes directes sobre el confort i la salut de la població, així com al territori i als ecosistemes en general.
Es considera onada de calor un episodi d’almenys tres dies consecutius, en què es supera el llindar establert pel percentil 98 de les temperatures màximes diàries dels mesos d’estiu (juny, juliol i agost) dels últims deu anys. L’any 2025, el llindar a la ciutat de Barcelona ha estat en 34,1ºC.