5. Preguntes freqüents

Aquest apartat recull una selecció de preguntes freqüents i d’interès general sobre el clima, la calor i les mesures d’adaptació al territori metropolità. Aquest espai vol ser una eina pràctica per resoldre dubtes, millorar el coneixement ciutadà i fomentar la conscienciació climàtica
  • 5.1. PER QUANTS REFUGIS CLIMÀTICS ESTÀ FORMADA LA XARXA METROPOLITANA? I QUINS DIES I HORARIS ESTAN OBERTS?
  • 5.2. QUINS REFUGIS CLIMÀTICS SÓN MÉS RECOMANABLES PER A LA GENT GRAN?
  • 5.3. QUINS REFUGIS CLIMÀTICS SÓN MÉS RECOMANABLES PER A NADONS I INFANTS?
  • 5.4. QUINS ZONES METROPOLITANES SÓN ELS MÉS VULNERABLES A LA CALOR?
  • 5.5. QUINS SÓN ELS CARRERS MÉS CONFORTABLES PER PASSEJAR?
  • 5.6. QUINES MESURES D’ADAPTACIÓ A LA CALOR TENIM ACTUALMENT? I QUINES MESURES PODEM ADOPTAR?
  • 5.7. QUIN ÉS EL CLIMA ACTUAL DE L’ÀREA METROPOLITANA?
  • 5.8. QUIN CLIMA TINDREM EN EL FUTUR?
  • 5.9. QUINS SÓN ELS FACTORS QUE REDUEIXEN O AUGMENTEN LA CALOR?
  • 5.10. COM PUC FER ARRIBAR SUGGERIMENTS O PROPOSTES DE MILLORA?
5.1. PER QUANTS REFUGIS CLIMÀTICS ESTÀ FORMADA LA XARXA METROPOLITANA? I QUINS DIES I HORARIS ESTAN OBERTS?

La Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics està actualment formada per 830 refugis climàtics en tots els municipis metropolitans.

Per tal de conèixer els refugis climàtics que conformen la Xarxa Metropolitana pots consultar el mapa de la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics. Per saber els horaris dels refugis, posa’t en contacte amb el teu Ajuntament.

5.2. QUINS REFUGIS CLIMÀTICS SÓN MÉS RECOMANABLES PER A LA GENT GRAN?

Els refugis climàtics poden ser útils per a tothom, però en el cas de la gent gran, pot resultar especialment recomanable prioritzar aquells espais que ofereixen més confort i accessibilitat. Cal tenir en compte que cada refugi té característiques diferents (mida, serveis disponibles, el tipus d’ambient…) i que, per tant, la idoneïtat pot variar segons el refugi.

És per això, que en termes generals, poden ser més adequats aquells espais amplis, accessibles i amb zones per seure, que permetin una estada còmoda i tranquil·la. En aquest sentit, equipaments de proximitat com casals de gent gran, centres cívics, biblioteques o mercats poden ser bones opcions, tot i que qualsevol refugi climàtic pot ser vàlid en funció de cada situació.

5.3. QUINS REFUGIS CLIMÀTICS SÓN MÉS RECOMANABLES PER A NADONS I INFANTS?

Els refugis climàtics són adequats per a nadons i infants, però és recomanable prioritzar aquells espais que ofereixen condicions de seguretat, confort i adaptació a les seves necessitats. Cal tenir en compte que cada refugi té característiques diferents (serveis disponibles, tipus d’espai o el nivell d’activitat) i que, per tant, la idoneïtat pot variar segons cada cas.

En general, poden ser especialment adequats aquells equipaments de proximitat com biblioteques (amb zones infantils), centres cívics amb activitats per a infants, així com espais oberts amb zones d’ombra on puguin disposar de confort tèrmic, com piscines, espais de refresc o patis d’escola amb zones de joc ombrejades, tot i que qualsevol refugi climàtic pot ser vàlid en funció de les necessitats de cada família.

5.4. QUINES ZONES METROPOLITANES SÓN LES MÉS VULNERABLES A LA CALOR?

Els barris metropolitans més vulnerables a la calor venen determinats per l’IVAC, l’Índex de Vulnerabilitat al Canvi Climàtic de l’AMB.

A l’àrea metropolitana de Barcelona hi viuen 526.000 persones vulnerables al canvi climàtic (el 16,1% de la població metropolitana), en concret als episodis de calor extrema i a les onades de calor. La vulnerabilitat es concentra a les àrees molt densament poblades i es localitza exclusivament en 9 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona: Badalona, Barcelona (els districtes de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí), Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Sant Boi de Llobregat.

En el mapa 2.5 pots consultar quins són els barris metropolitans més vulnerables a la calor.

5.5. QUINS SÓN ELS CARRERS MÉS CONFORTABLES PER PASSEJAR?
Els carrers més confortables per passejar són aquells amb l’índex de caminabilitat i frescor elevat, ja que són generalment carrers frescos amb espai per el vianant i presència reduïda del vehicle privat. Pots consultar el mapa dels carrers més confortables per passejar en aquest enllaç.
5.6. QUINES MESURES D’ADAPTACIÓ A LA CALOR TENIM ACTUALMENT? I QUINES MESURES PODEM ADOPTAR?
Un element clau de l'adaptació al canvi climàtic és la resiliència. En el context metropolità, el camí cap a la resiliència implica treballar per un model i territori resilient en tots els àmbits, amb un patró de desenvolupament sostenible en el temps i respectuós amb l'entorn des d'un punt de vista global. És per això que l’AMB disposa del Pla d’Adaptació al Canvi Climàtic 2018- 2030 (PACC 2018 – 2030) i de plans locals d’adaptació al canvi climàtic en municipis metropolitans (PLACCS).
Actualment les mesures d’adaptació a la calor de les quals disposem, són principalment la xarxa metropolitana de refugis climàtics, que ofereixen espais frescos i segurs durant els episodis de calor intensa, així com infraestructures que aporten zones d’ombra, com les pèrgoles i fonts d’aigua en diferents punts per afavorir el confort tèrmic i promoure espais de descans a l’aire lliure.
De cara al futur, podem continuar avançant amb mesures com la creació de noves cobertes verdes, l’ampliació de les àrees d’ombra natural o artificial, i la millora de la xarxa de refugis climàtics per fer front de manera més efectiva als efectes del canvi climàtic.
5.7. QUIN ÉS EL CLIMA ACTUAL DE L’ÀREA METROPOLITANA?

Actualment, la temperatura mitjana anual del territori metropolità és de 20,2 °C. L’àmbit amb unes temperatures més baixes es localitza als entorns de l’altiplà de Begues, mentre que les temperatures més elevades es registren a les zones litorals i a la part central del corredor del Llobregat. A la ciutat de Barcelona és on es registren els valors més elevats, amb temperatures mitjanes anuals superiors a la resta del territori. Altres zones amb temperatures mitjanes anuals elevades són Castelldefels, Gavà, Sant Vicenç dels Horts i Pallejà.

Pel que fa als extrems tèrmics, el territori metropolità registra actualment una mitjana anual de 19,2 dies càlids, mentre que les nits mostren una clara intensificació de la calor, amb 47,6 nits tropicals i 1 nit tòrrida anual de mitjana. A més, es produeixen 0,4 onades de calor anuals, amb una durada mitjana de 4 dies.

Aquestes dades corresponen als valors actuals de referència segons ICARIA, basats en el període climàtic 1981-2010.

5.8. QUIN CLIMA TINDREM EN EL FUTUR?
Aquestes són les variacions esperades pel clima del futur, per l’escenari resultant de la participació amb el projecte ICARIA (2025):

L’increment de temperatura mitjana diürna anual no és uniforme a l’àrea metropolitana de Barcelona. Els màxims increments es donen generalment a zones interiors o properes a serralades; concretament a la zona de Begues i als contraforts de les muntanyes de l’Ordal. Per contra, els increments més petits es localitzen a zones litorals i fondalades del Baix Llobregat.

Pel que fa a les temperatures nocturnes, el fenomen és al contrari, les temperatures més elevades es concentren a les zones litorals del territori.

Durant el segle XXI es projecta per al conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona un increment destacable de les nits tropicals (temperatura mínima diària > 20 ºC) i els dies càlids (temperatura màxima diària > 30 ºC).

5.9. QUINS SÓN ELS FACTORS QUE REDUEIXEN O AUGMENTEN LA CALOR?
Alguns dels factors que influeixen en la reducció o augment de la calor, són:
5.10. COM PUC FER ARRIBAR SUGGERIMENTS O PROPOSTES DE MILLORA?
Aquest visor és una eina viva que es pot anar millorant amb les aportacions de la ciutadania. Si tens suggeriments, detectes alguna incidència o vols proposar millores (ja sigui sobre el funcionament de l’eina, la informació que s’hi mostra o qualsevol altre aportació) pots fer-nos-ho arribar a través del següent correu electrònic: climaenergia@amb.cat