Aquesta secció ofereix una visió general del clima actual de l’àrea metropolitana a partir de dades recollides durant els darrers 30 anys. L’objectiu és descriure les condicions climàtiques actuals i identificar els factors que influeixen en el confort tèrmic de la població.
A l’apartat de dades climàtiques actuals, es poden consultar les principals variables de temperatura (mitjana, màxima i mínima anual), així com els mapes d’onades de calor, que permeten detectar les zones més exposades als episodis extrems.
D’altra banda, l’apartat dedicat als factors que influeixen en el confort tèrmic aporta informació complementària per entendre com diferents elements del territori afecten la percepció de la calor. Inclou mapes de radiació solar, albedo, NDVI i temperatura de superfície, que ajuden a analitzar les diferències de temperatura entre àrees urbanes i espais verds.
DADES CLIMÀTIQUES ACTUALS
1.1.Temperatura mitjana anual (mitjana de 30 anys): Indica la temperatura de l’aire mitjana registrada al llarg de l’any, calculada a partir de les dades del període de referència 1971 – 2000. Serveix per conèixer el comportament tèrmic general del territori i detectar possibles tendències d’escalfament.
1.2.Temperatura màxima actual (mitjana de 30 anys): Mostra la mitjana de les temperatures de l’aire màximes anuals, calculada a partir de les dades del període de referència 1971 – 2000. És un bon indicador per identificar zones especialment afectades per la calor diürna o episodis extrems.
1.3.Temperatura mínima anual (mitjana de 30 anys): Reflecteix la mitjana de les temperatures de l’aire mínimes nocturnes, calculada a partir de les dades del període de referència 1971 – 2000. Permet analitzar com es comporten les temperatures durant la nit i detectar possibles efectes d’illa de calor urbana.
1.4. Mapa d’onades de calor: : L’Àrea Metropolitana de Barcelona és un dels indrets que ha registrat de mitjana un major increment de la temperatura màxima en les últimes dècades respecte el conjunt de Catalunya, sobretot a l’estiu i a la tardor. Els mapes representen les onades de calor registrades a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) de tres onades: la de l’agost del 2012, la del juliol del 2015 i la de l’agost del 2018. Aquests mapes els va elaborar Celsius dins del marc del Pla Director Urbanístic (PDU) de l’AMB a partir de la interpolació de dades d’estacions meteorològiques, tant oficials (SMC i AEMET) com no oficials (plataformes d’estacions d’aficionats).
Aquests mapes ens identifiquen les zones del territori que presenten les temperatures més elevades durant els episodis d’onada de calor, amb la finalitat de detectar possibles patrons territorials i determinar les àrees més vulnerables, per posteriorment elaborar un conjunt d’actuacions i estratègies per a la mitigació, adaptació i resiliència al canvi climàtic.
En termes generals, i en el cas del nostre territori, una onada de calor és el resultat d’una massa d’aire molt càlida provinent d’Àfrica, que arriba a Barcelona després d’haver travessat Algèria, Marroc i la península Ibèrica en situacions anticiclòniques. Aquestes masses d’aire es caracteritzen per ser molt denses, amb aires secs i càlids que es desplacen molt lentament, traslladant les característiques climàtiques de la regió d’origen, el cor del Sàhara, cap a latituds situades més al nord. Les seves conseqüències són temperatures altíssimes, amb valors molt poc freqüents, que tenen efectes directes sobre el confort i la salut de la població, així com al territori i als ecosistemes en general.
Es considera onada de calor un episodi d’almenys tres dies consecutius, en què es supera el llindar establert pel percentil 98 de les temperatures màximes diàries dels mesos d’estiu (juny, juliol i agost) dels últims deu anys. L’any 2025, el llindar a la ciutat de Barcelona ha estat en 34,1ºC.
Aquests mapes ens identifiquen les zones del territori que presenten les temperatures més elevades durant els episodis d’onada de calor, amb la finalitat de detectar possibles patrons territorials i determinar les àrees més vulnerables, per posteriorment elaborar un conjunt d’actuacions i estratègies per a la mitigació, adaptació i resiliència al canvi climàtic.
En termes generals, i en el cas del nostre territori, una onada de calor és el resultat d’una massa d’aire molt càlida provinent d’Àfrica, que arriba a Barcelona després d’haver travessat Algèria, Marroc i la península Ibèrica en situacions anticiclòniques. Aquestes masses d’aire es caracteritzen per ser molt denses, amb aires secs i càlids que es desplacen molt lentament, traslladant les característiques climàtiques de la regió d’origen, el cor del Sàhara, cap a latituds situades més al nord. Les seves conseqüències són temperatures altíssimes, amb valors molt poc freqüents, que tenen efectes directes sobre el confort i la salut de la població, així com al territori i als ecosistemes en general.
Es considera onada de calor un episodi d’almenys tres dies consecutius, en què es supera el llindar establert pel percentil 98 de les temperatures màximes diàries dels mesos d’estiu (juny, juliol i agost) dels últims deu anys. L’any 2025, el llindar a la ciutat de Barcelona ha estat en 34,1ºC.
FACTORS QUE INFLUENCIEN EN EL CONFORT TÈRMIC
1.5. Mapa de radiació: La quantitat de radiació solar que arriba a una superfície depèn de l’època de l’any, l’hora del dia i els obstacles (com edificis o arbres) que poden fer ombra. Per estudiar-ho, es fa servir el que s’anomena Model Digital de Superfícies (MDS). Aquest model és com una “fotografia en 3D” del territori: mostra la forma, l’alçada i la posició de tots els elements que hi ha (cases, arbres, muntanyes, etc.). Gràcies a això, es pot saber on toca el sol i on no, i com les ombres afecten la quantitat de radiació que rep cada lloc.
En el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el model de radiació solar s’ha generat a partir d’un MDS de l’any 2022, utilitzant programari SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica). Aquest model és molt detallat: cada píxel representa una àrea de només 0,25 metres, cosa que permet distingir molt bé els edificis i altres elements del paisatge.
Un altre aspecte important és el dia de l’any triat per fer la simulació solar. Tot i que el 21 de juny (solstici d’estiu) és el dia amb més radiació solar de l’any, s’ha escollit el 15 de juliol de 2022 perquè va ser el dia amb la temperatura mitjana més alta a la majoria dels municipis metropolitans. Aquell dia va coincidir amb una forta onada de calor, que va afectar no només l’àrea metropolitana sinó també bona part de Catalunya. Les dades de temperatura es van obtenir a partir de les quatre estacions meteorològiques actives de Barcelona: Observatori Fabra, Zoo, el Raval i Zona Universitària.
En el cas de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el model de radiació solar s’ha generat a partir d’un MDS de l’any 2022, utilitzant programari SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica). Aquest model és molt detallat: cada píxel representa una àrea de només 0,25 metres, cosa que permet distingir molt bé els edificis i altres elements del paisatge.
Un altre aspecte important és el dia de l’any triat per fer la simulació solar. Tot i que el 21 de juny (solstici d’estiu) és el dia amb més radiació solar de l’any, s’ha escollit el 15 de juliol de 2022 perquè va ser el dia amb la temperatura mitjana més alta a la majoria dels municipis metropolitans. Aquell dia va coincidir amb una forta onada de calor, que va afectar no només l’àrea metropolitana sinó també bona part de Catalunya. Les dades de temperatura es van obtenir a partir de les quatre estacions meteorològiques actives de Barcelona: Observatori Fabra, Zoo, el Raval i Zona Universitària.
1.6. Mapa de l’albedo: L’albedo és la fracció de radiació solar que es reflexa des de la superfície, en aquest cas de la coberta. El color, la rugositat, el tipus de material o la inclinació del material sobre el qual incideix la radiació solar fa que es reflecteixi més o menys radiació i, per tant, s’escalfi (més o menys). Té una relació directa amb el fenomen d’illa de calor que pateixen les ciutats, ja que part d’aquesta radiació absorbida per la coberta és retornada lentament en forma de calor durant la nit (emitància).
Es poden corregir fàcilment els valors de reflectància a través del color de la coberta i/o la presència de vegetació. Enjardinant o pintant de blanc una coberta augmentem la reflexió (albedo), aconseguint una temperatura superficial i de l’aire més baixa, així com disminuint la demanda energètica de l’edificació. Les superfícies clares (com els sostres blancs o paviments clars) reflecteixen més radiació i redueixen l’escalfament, mentre que les fosques n’absorbeixen més.
Es poden corregir fàcilment els valors de reflectància a través del color de la coberta i/o la presència de vegetació. Enjardinant o pintant de blanc una coberta augmentem la reflexió (albedo), aconseguint una temperatura superficial i de l’aire més baixa, així com disminuint la demanda energètica de l’edificació. Les superfícies clares (com els sostres blancs o paviments clars) reflecteixen més radiació i redueixen l’escalfament, mentre que les fosques n’absorbeixen més.
1.7. Mapa de NDVI (vegetació): ): L’NDVI (Índex de Vegetació de Diferència Normalitzada) és una eina que serveix per mesurar com de “viva” i desenvolupada està la vegetació d’una zona. Es calcula comparant la llum que reflecteixen les plantes en dues parts de l’espectre de la llum solar:
- La llum vermella, que les plantes absorbeixen per fer la fotosíntesi.
- La llum infraroja propera, que les plantes sanes reflecteixen amb força.
Quan una planta és vigorosa i saludable, absorbeix molta llum vermella (per fer fotosíntesi) i reflecteix molta llum infraroja. Això fa que l’NDVI sigui alt. En canvi, una planta dèbil o malalta absorbeix menys llum vermella i reflecteix menys infraroig, de manera que l’NDVI és més baix.
Per exemple:
- Un arbre sa que reflecteix un 50% d’infraroig i només un 8% de vermell tindrà un NDVI de 0,72 (valor alt → vegetació sana).
- Un arbre malalt que reflecteix un 40% d’infraroig i un 20% de vermell tindrà un NDVI de 0,33 (valor baix → vegetació pobra o malalta).
L’NDVI sempre dona un resultat entre -1 i 1, i aquests valors es poden interpretar així:
- NDVI < 0: superfícies artificials o aigua (no hi ha vegetació).
- NDVI entre 0 i 0,3: sòl nu o vegetació molt escassa.
- NDVI alt (més gran de 0,3 o 0,5): vegetació abundant i saludable.
Gràcies a aquest índex, podem controlar el creixement de les plantes, estudiar cobertes vegetals, estimar la producció de biomassa o analitzar el verd urbà d’una ciutat.
1.8. Mapa de temperatura de superfície: Aquest mapa mostra la distribució espacial de la temperatura de la superfície terrestre (Land Surface Temperature, LST). La temperatura de superfície és un indicador clau que pot ajudar a analitzar fenòmens com l’illa de calor urbana, el seguiment de canvis en cobertes vegetals, l’estacionalitat i disponibilitat hídrica del sòl o l’impacte del canvi climàtic. Aquestes imatges s’estimen a partir de les dades del sensor TIRS (Thermal Infrared Sensor) dels satèl·lits Landsat 8 (< 2021) i Landsat 9 (des del 2021). La informació d’aquest sensor permet estimar la radiància emesa per la superfície terrestre i convertir-la en valors de temperatura mitjançant models de correcció atmosfèrica i emissivitat.
Els colors del mapa indiquen les variacions espacials de temperatura: les zones més càlides es mostren en tons vermells i taronges, mentre que les més fresques apareixen en blaus i verds. Aquesta visualització facilita la identificació de patrons tèrmics i contrastos entre àrees urbanes, agrícoles o forestals.
Els colors del mapa indiquen les variacions espacials de temperatura: les zones més càlides es mostren en tons vermells i taronges, mentre que les més fresques apareixen en blaus i verds. Aquesta visualització facilita la identificació de patrons tèrmics i contrastos entre àrees urbanes, agrícoles o forestals.
