2.1. Dies càlids anuals (mitjana 30 anys): Nombre de dies l’any en què la temperatura màxima és igual o superior als 30 °C. Calculat a partir de les dades del període de referència 1971 – 2000.

2.2. Dies tòrrids anuals (mitjana 30 anys): Nombre de dies l’any en què la temperatura màxima és igual o superior als 35 °C. Calculat a partir de les dades del període de referència 1971 – 2000.

2.3. Nits tropicals anuals (mitjana 30 anys): Nombre de nits en què la temperatura mínima és igual o superior als 20 °C. Calculat a partir de les dades del període de referència 1971 – 2000.

2.4. Nits tòrrides anuals (mitjana 30 anys): Nombre de nits en què la temperatura mínima és igual o superior als 25 °C. Calculat a partir de les dades del període de referència 1971 – 2000.

2.5. Zones amb més temperatura de dia (P95 TX): Identifica les àrees que registren les temperatures màximes diürnes més elevades. És útil per localitzar els punts més calents durant les hores de sol.

2.6. Zones amb més temperatura de nit (P95 TN): Mostra les zones amb les temperatures mínimes més altes durant la nit. Permet detectar les àrees on la calor s’acumula i es dissipa més lentament, típiques de l’efecte d’illa de calor urbana.

2.7. Mapa de vulnerabilitat a la calor (IVAC): L’IVAC és l’Índex de vulnerabilitat al canvi climàtic, que està compost per diferents indicadors socials, demogràfics i ambientals, com ara la vulnerabilitat residencial i confort tèrmic (antiguitat dels habitatges, mitjana d’hores de desconfort a l’hivern i a l’estiu, etc.), infraestructura verda, elevada concentració de població, envelliment / soledat, gener, pobresa o estudis. L’índex usa una escala 0 – 100 per quantificar la vulnerabilitat social als episodis de calor i les onades de calor, amb els valors més alts indicant més vulnerabilitat i els més baixos indicant-ne menys. L’objectiu de l’IVAC és identificar els barris amb més risc davant episodis de calor extrema. Aquest índex ha estat desenvolupat per l’AMB juntament amb l’Institut Metròpoli.

2.8. Concentració d’espai públic trepitjable amb problemes de sol: Aquest concepte mostra on es concentren les àrees amb més problemes de sol dins del conjunt de l’espai públic metropolità. Per fer-ho, s’ha elaborat un mapa generalitzat que agrupa els punts on hi ha molts espais trepitjables (voreres i altres espais d’estada) exposats de manera prolongada al sol. Això permet veure clarament les zones del territori on la manca d’ombra és més accentuada i, per tant, on convé prioritzar actuacions per millorar el confort tèrmic i el benestar de les persones.

Únicament s’ha tingut en compte la radiació solar incident entre les 9:30 a les 19:30 hores, interval de temps que comprèn un total de 10 hores de sol. En la diagnosi i en la selecció d’àmbits prioritaris, s’ha considerat només aquella superfície trepitjable que rep més de 5 hores de sol, és a dir, més de la meitat del temps analitzat. S’ha considerat que un espai té problemes de sol si més del 50% de la seva superfície trepitjable està exposada durant més de 5 hores. Per tant, quan es parla de superfície exposada al sol, es fa referència a la superfície que supera aquest llindar.

2.9. Espai trepitjable dels parcs i places amb problemes de sol: l’espai trepitjable el conformen principalment les voreres, però també altres tipus de superfícies destinades a vianants com són els terres de sauló i els terres de cautxú (presents en parcs infantils), i que en alguns casos constitueixen una part important de l’espai trepitjable dels parcs i places. S’ha considerat que un espai té problemes de sol si més del 50% de la seva superfície trepitjable està exposada durant més de 5 hores.

2.10. Índex de frescor i caminabilitat: L’índex de frescor i caminabilitat (IFC) serveix per fer una valoració del confort tèrmic i de l’espai disponible pel vianant a nivell de tram de carrer.
L’índex de frescor s’expressa en valors d’entre 0 i 1, on 0 és poc fresc i 1 molt fresc. Aquest constitueix la part troncal de l’índex, i indica si un carrer és fresc o no, i per tant, si pot formar part d’un recorregut fresc. Té en compte:

Exposició solar total del tram de carrer
Exposició solar de voreres i plataformes úniques
Cobertura arbòria del tram
Superfície verda a un radi de 30 metres

El factor caminabilitat s’expressa en valors d’entre 0 i 1, on 0 és poc caminable i 1 molt caminable. Aquest avalua l’espai disponible per al vianant i la proporció d’espai dedicat al vehicle privat i la seva presència. S’aplica el factor de caminabilitat a l’índex de frescor per penalitzar aquells carrers que, tot i ser frescos, no disposen d’espai suficient pel vianant. Té en compte:

Ample de vorera i plataforma única
Proporció de vorera respecte a calçada
IMD (Intensitat Mitjana Diària de vehicles)

L’Índex de Frescos i Caminabilitat (IFC) doncs, representa els carrers frescos amb espai per el vianant i presència reduïda del vehicle privat. La fórmula resultant és:

Per l’anàlisi posterior amb IFC, es duu a terme un anàlisi GIS de camí més curt des de cada portal residencial als refugis climàtics i equipaments clau que es troben a 1 km de distància. L’anàlisi prioritza els trams de carrer amb un valor més alt d’IFC. Els trams de carrer per on hi passa un volum més alt de rutes, serviran per identificar els itineraris frescos. Per tal d’identificar els itineraris frescos i els punts crítics, es duu a terme un anàlisi de rutes simbolitzat a partir de l’Índex de frescor i caminabilitat:

• Itineraris frescos: Alt volum de rutes i IFC alt
• Punts crítics: Alt volum de rutes i IFC baix