3.1. Xarxa metropolitana de refugis climàtics: La xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC) agrupa els equipaments municipals i els espais públics que poden proporcionar condicions de confort tèrmic durant el període estival. Un refugi climàtic és un espai interior o exterior accessible que, durant els mesos de més calor, proporciona confort tèrmic, descans i seguretat a la població. No són equipaments únicament destinats a aquesta finalitat, ja que compatibilitzen els seus usos i funcions habituals juntament amb el servei de refugi climàtic durant l’estiu i també els episodis de temperatures extremes. Actualment la XMRC compta amb 244 refugis climàtics, en 31 municipis de l’AMB.

3.2. Cercador de mapa de refugis climàtics: El mapa de refugis climàtics incorpora un cercador interactiu que facilita la localització d’aquests espais dins la xarxa metropolitana. Aquesta eina permet introduir una adreça concreta per trobar els refugis més propers, fer zoom sobre una zona determinada del territori i ajustar el nivell de detall de la visualització. D’aquesta manera, l’usuari pot explorar amb facilitat els equipaments i espais públics disponibles, planificar desplaçaments i identificar els punts de confort tèrmic més accessibles durant els períodes de calor extrema.

3.3. Espais d’ombra: L’estratègia per generar ombra en entorns urbans es basa en un ordre de prioritat que considera, en primer lloc, la vegetació i, en segon lloc, els elements construïts, que poden ser fixos o estacionals. Aquesta jerarquia respon tant als beneficis ambientals i socials que ofereix la vegetació com a la necessitat d’adaptar-se a les condicions físiques de cada espai urbà.
La vegetació és la primera opció per proporcionar ombra, ja que ho fa de manera natural i, alhora, contribueix a reduir la temperatura ambiental mitjançant el procés d’evapotranspiració. Els arbres, especialment els de fulla caduca, permeten refrescar l’ambient a l’estiu i deixar passar la llum solar a l’hivern, oferint un equilibri climàtic al llarg de l’any. A més, la vegetació millora la qualitat de l’aire, redueix l’efecte d’illa de calor urbana, absorbeix gasos contaminants, fomenta la biodiversitat i millora el paisatge i la qualitat dels espais de convivència.

La capacitat d’ombra que ofereixen els arbres depèn de l’espècie, la mida i densitat de la capçada, l’edat, les condicions del sòl i la manera com s’organitza la plantació. En general, són especialment recomanables en parcs, places i carrers on hi hagi suficient sòl orgànic i espai per al desenvolupament de les arrels. Quan la vegetació no és viable, la segona opció és recórrer als elements construïts, que poden ser estructures fixes o estacionals, segons la necessitat de temporalitat o el tipus d’ús de l’espai.

Les estructures fixes proporcionen una ombra constant al llarg de l’any, millorant significativament el confort tèrmic. Aquestes estructures poden incorporar plaques fotovoltaiques per a la producció d’energia o bé servir com a suport per a vegetació enfiladissa, combinant així ombra i sostenibilitat. Són especialment adequades per a recorreguts de vianants molt transitats, com els que connecten estacions de transport públic o parades d’autobús, i per a espais oberts d’ús social exposats directament al sol.

Finalment, els elements estacionals són estructures temporals que s’instal·len només durant els mesos més calorosos, generalment entre maig i setembre, per protegir de l’assolellament intens i permetre que a l’hivern l’espai torni a rebre sol. Són ideals per a espais patrimonials o zones on es vol mantenir la visibilitat la major part de l’any, i també per a carrers o places on la instal·lació d’elements fixos no és possible o desitjable.

3.4. Pèrgoles: Les pèrgoles són estructures fixes formades habitualment per pilars i bigues que creen una coberta parcial o total sobre un espai públic o un recorregut de vianants. Poden estar construïdes amb materials diversos, com fusta o metall, i poden quedar obertes o bé incorporar elements que ofereixin ombra, com llates, tendals, plaques fotovoltaiques o vegetació enfiladissa.
Aquestes estructures tenen com a principal funció protegir l’espai públic de la radiació solar directa i millorar el confort tèrmic, ja que redueixen de manera notable la temperatura de l’entorn. Una pèrgola pot arribar a retenir fins al 98% de la radiació solar incident, evitant que aquesta entri en contacte directe amb les persones i amb les superfícies urbanes. A més, poden tenir un paper actiu en la sostenibilitat energètica de la ciutat, ja que poden integrar plaques solars fotovoltaiques per a la generació d’energia, o bé servir de suport per al creixement de vegetació, afavorint la presència de verd en espais on no és possible plantar arbrat.
Les pèrgoles són especialment adequades per a eixos lineals de recorregut de vianants amb seccions àmplies i d’ús freqüent, com els itineraris que connecten estacions de transport públic o les zones d’espera a les parades de metro i d’autobús. També resulten molt útils en espais oberts d’ús social fortament exposats a la radiació solar i on la plantació d’arbrat no és viable. Sempre que sigui possible, és preferible instal·lar pèrgoles que combinin la protecció solar amb altres serveis ambientals, com la producció d’energia o la integració de vegetació, ja que d’aquesta manera es maximitza el seu rendiment ambiental i social. Finalment, aquestes estructures poden incorporar solucions híbrides o elements temporals, com tendals retràctils, que permeten adaptar-ne l’ús segons l’estació de l’any i oferir un confort òptim tant durant els mesos més calorosos com en els períodes més temperats.

3.5. Fonts d’aigua: El mapa mostra la distribució de les fonts d’aigua existents dins l’àmbit d’estudi (AMB??), incloent tant les fonts ornamentals com les fonts d’aigua potable. Aquestes instal·lacions constitueixen un element clau del confort urbà, especialment en els mesos més calorosos, ja que permeten refrescar l’ambient, afavorir el benestar de les persones i millorar la qualitat de l’espai públic.

Les fonts d’aigua potable tenen un paper fonamental com a servei de proximitat i d’ús quotidià, ja que garanteixen l’accés a l’aigua en zones de pas, espais de trobada o àrees de joc infantil. D’altra banda, les fonts ornamentals i altres elements d’aigua (com estanys o jocs d’aigua) actuen com a reguladors microclimàtics, ajudant a reduir la temperatura local.
La distribució i densitat d’aquests punts d’aigua permet identificar zones amb bona cobertura i altres àrees on seria recomanable incrementar-ne la presència, especialment en espais amb alta afluència de persones o exposats a una elevada radiació solar.

3.6. Visor del potencial de cobertes verdes: Una coberta verda multifuncional és una solució integral en la qual la presència de vegetació té una importància clau, però que, a més, és compatible amb altres usos, com la generació d’energia o la producció d’aliments. Les cobertes verdes aporten molts beneficis: augment del verd urbà, confort tèrmic, millora de la qualitat de l’aire i de la biodiversitat, reaprofitament de recursos hídrics i foment de les relacions socials. Dins d’aquesta diversitat d’usos de les cobertes, una de les solucions integrals més innovadores és la combinació de cobertes verdes i cobertes fotovoltaiques per crear cobertes biosolars, que contribueixen a generar energia neta de baixes emissions i sense sorolls, al mateix temps que fomenten el verd urbà, la qual cosa millora la qualitat de l’aire a la ciutat, a més d’aportar altres serveis ecosistèmics. S’ha vist que una coberta verda no és incompatible amb altres tipus d’aprofitament com l’energètic, el social, etc., ja que aquests usos poden ser complementaris. Aquest mapa sorgeix d’un estudi per estimar l’establiment potencial de cobertes verdes als municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Per localitzar terrats idonis on es pugui establir una coberta verda ens basem, en primer lloc, en les característiques de l’edificació (segons les dades del cadastre) i en el pendent de la mateixa coberta. Addicionalment (i de manera no excloent), es té en compte l’any de construcció de l’edifici i la normativa amb la qual es va edificar, informació que es tradueix en uns valors de referència de la capacitat de càrrega que pot assumir la coberta. En el cas de les edificacions més antigues, la instal·lació d’una coberta pot comportar un cost més elevat, perquè requereixen actuacions o estudis addicionals per adaptar-se a la normativa actual i assegurar-ne la viabilitat. També es té en compte el valor de l’albedo (cobertes fresques), perquè una coberta verda en milloraria el valor, tot combatent l’absorció tèrmica i l’efecte d’illa de calor.
L’indicador del grau de prioritat de la coberta verda potencial va de 0 a 5 i ens indica els espais on seria més beneficiós establir una coberta verda en termes de canvi climàtic i de manca de vegetació
El grau de prioritat ens proporciona informació sobre els àmbits que haurien de rebre una actuació preferent. Són espais més castigats pel canvi climàtic i la manca de vegetació, per la qual cosa haurien de ser objecte prioritari d’actuació per ajudar a revertir aquestes condicions més adverses. El grau de prioritat té valors de 0 a 5 i ens indica quantes zones clau (afectades per paràmetres de canvi climàtic o dèficit de verd) afecten la coberta.

Visor del potencial de cobertes verdes de l’àrea metropolitana de Barcelona